dóna'm l'adreça de la teva pell
un missatge m'estrangula l'ànima
i en desconec el destí

jura'm que ets tu

Meritxell CUCURELLA-JORBA, Els amants de Sarajevo




La vida és un programa que es desprograma sol. Una màquina sense manual d'instruccions. O amb instruccions que ens arriben en fascicles, i amb retard.

La vida i la mort. I l'amor. Perquè sense amor no té sentit ni l'una ni l'altra.

Sarajevo, estiu del 2001. La guerra ja feia anys que havia deixat la ciutat abandonada a la seva sort. En quedaven les traces, prò: vidres trencats, edificis per reconstruir, biblioteques de cendra, cementiris plens d'innocents. Al costat d'això que em feia saltar les llàgrimes vaig descobrir no sense desconcert el somriure esperançador que s'amagava rere els ulls dels homes i les dones de Sarajevo. Més llàgrimes.

Vaig descobrir que l'ésser humà és una rara avis capaç de refer-se de qualsevol revés, fins del més inversemblant i salvatge, com un conflicte armat. Guerra és sinònim de mort, i mort, antònim de vida.

Entre la vida i la mort, l'amor és aire indispensable.

Els amants de Sarajevo és un cant a la vida i a l'amor perquè, ¿què és la vida sense l'amor a algú, a alguna cosa, a una terra? Només la mort posa fi a la vida, i a l'amor de debò.

Els amants de Sarajevo, poemari d'amor i vida dedicat als homes i dones dels Balcans
Textos: Meritxell Cucurella-Jorba
Pròleg: Montserrat Abelló
Fotografies: Tiziana Deodato  

Tarragona: Arola Editors, 2004
Col·lecció “Dàctil poesia” (vol. 15)


t'interessa?