(el bateig del dígraf fou obra de Gerard Altaió en l'acte potser inconscient d'escriure l'article que va publicar el 24 de febrer de 2005 al diari Avui)

Dígraf del desitx

GERARD ALTAIÓ

Això bé podria ser el nus vermell d'un matx d'amor: no sabrem mai si el Pau va deixar la Lucy i va enfilar el camí cap a Hostalets de Pierola amb un falutx, però sí que podem constatar que diuen que el mascle(txetxè, txec, txadià, tant se val) sempre ha estat un amant nòmada. Així com del matxo, arreu s'especula l'arrel sedentària de les femelles. Ben cert, cap dona no és lletxa ni la Meritxell Cucurella, tot i ser esprimatxada, no és una panotxa, és poeta. La Tx no escriu en quítxua, ni és txadocamítica, però s'entresca cada cop més a nuar les paraules dels seus poemes. Tot i ser paisana del Pau està disposada a mostrar el nomadisme femení. Xifrada en un espai de signes, expressa la realitat del cos i del desig amb un pastitx fet de Girondo, Estellés i Montserrat Abelló.
Novatxer com sóc, em complau parlar d'aquesta amiga de les mamarratxades, i recordar el darrer dels seus desplaçaments. Lluny de la geografia de la sal el seu nomadisme és fràgil i de cotxe, actual. Sap que l'urbanisme cultural passa per la distribució de centres. Xavier Bassiana, irreprotxable i autèntic hereu dels mecenes, ha bastit molt més que un portitxol que no tinc cap dubte a vaticinar que serà el nou punt crucial de referència. La Nau Ivanow , l'antiga fàbrica de pintures amb orígens russos de la Sagrera , ha canviat la brotxa per l'art de risc més extrem on es catxen la remolatxa i un barri populatxer. A l'escenari entatxat de fils la Tx hi va presentar el seu darrer llibre, Nuar.
Quan la quitxalla juga a la clotxa en té prou amb una molla de pa. El ragatxo que ratxa la Tx amb música en té prou amb un sacabutx com a trombó, un matxuc de roba o de paper, una matxutxa, una pitxella o un pitxer, perquè qualsevol esquitx l'acompanyi amb més efectivitat que si fos una bona catxaruta. Els seus poemes, com cutxefs, redreçarien fins un botxí esprimatxat i fatxenda amb babutxes de color catxumbo i a qui calgués més d'una dutxa (quina fatxa!). Com una ratxa de vent, amb pocs mots li buidaria la butxaca de pitxol i li ompliria d'un empatx de versos, la caputxa amb un capritx, i l'abstindria del desig de rosegar el coletxó o el càrritx.
Catxa, de petita dins la carrutxa, aprenia a caminar. Amb el dits índex i del mig els versos de la Cucurella són catxamona, catxeta, fets amb vermell cotxineal. No us penséssiu pas, però, que despatxa les torratxes o posa les metxes en escabetx ans tot recautxutant els xàtxeros, posaria la salsitxa amb el sandvitx, usaria el tatxolí del xitxarel·lo, s'enduria els xítxeros al gavatx, i reclamaria la fletxa pel catxap. Tx emborratxa i fa saber a tots els totxos que una clòtxina qualsevol és més afrodisíaca que no pas la del Boticelli. Escriure: tatxar, callar, mitjons, potxó, silenci, didascàlia. Nuo, ortografio i munto les clares a punt de neu fins poder fer la tombarella. Visca! Bravo! Olé!

__::