(sofregit àcrata: textets nous i no tant trets del congelador tx a propòsit d'un recital tranuitador que tingué lloc en un sud molt sud el juliol del 2006; no en vaig llegir cap)

Els mapes, si no ho saps ho hauries de saber, només serveixen per perdre's.

Sant Sebastià Tots els Sants deixà passar, menys la Candelera, que li anava al darrera.

Ai, la Candela...!

Ai!

Mapes, diaris i calendaris diuen dies.

¿Sortir sempre a matar o acceptar, com mesells ni tan sols assedegats de sols, viure vides a peu de pàgina?

¿La dicció de la follia o els folls de la dicció?

No entenc res. Ni el meu nom, ni el teu, ni el mesc.

No em dic Cucarella, sinó Cucurella guionet Jorba. El nom de les coses, prò, no compta quan tampoc compten les coses. Quines coses? No ho sé. Ni vull saber-ho. El nom. Els noms de les coses. La condescència. L'iridescència. La puta paciència. No em dic Cucarella, sinó Cucurella guionet Jorba. I no sóc poeta: sóc la nena bona del parvulari de les lletres, sóc l'antidiva, sóc el dígraf del desitx . Te ics. O res.

El mesc és l'amargor prepucial del gat mesquer.

El gat mesquer és una bèstia.

El pebre negre fa mal als ulls.

La ceba pica.

Els focs encesos són impossibles d'apagar.

La Candelera és la festa de la candela.

I la candela s'encén quan s'acaba la festa.