(esquitxen aquest text un munt d'històries d'ençà de la seva concepció; caminava tx dia sí dia també pels barris alts de Barcelona si fa no fa a la mateixa hora; cregué veure cada dia els mateixos rostres de dona prò s'equivocava de ple; eren dones sempre diverses d'aparença similar, la que dicta algú des d'un més ençà ultrabanal!; vaig estrenar aquest poema a Roma (paradís de fashion victim ) la tardor del 2003; després, aquí, a Sant Cugat del Vallès: ehem; l'he dit més cops dels que he desitjat; els oïdors solen riure, prò en la darrera Setmana de Poesia una dona es va posar a plorar; m'intriga encara, aquell plor...)

el plany de la dona-icona altrament dita madam silicona, una mena de dona prèvia a o al marge de la revolució per la igualtat perquè ella senzillament no és o és com un gerro de cristall de Murano que hom col·loca sobre la taula del menjador, per decoració

dona dóna dona dona dóna dona dona dóna dona
dona
dona
dona
i
GLUPS
la dona de plàstic

la veureu passar a les vuit quaranta-tres
és la rossa tenyida
de pestanyes quilomètriques
llavis adotzenats i
pits i cul de goma
és la dona-icona

la madam silicona

marededéu de la superficialitat
que passa segura
clavant talons

mirant qui la mira

s'exhibeix cofoia
com un animal de zoo

espècie en vies de proliferació
espècie no
no no
no
no
no

falsa fosca falsa rossa
talla trenta-sis
res per dinar res per sopar
guapa només de lluny
falsa per fora
i buida per dins

pobre rica dona-icona
que devota posa un ciri perquè déu o qui sigui
li conservi cara i cos
mentre arreu hi ha dones que resen perquè fills i marits
els sobrevisquin en passar Tarifa o Arizona
ai madam silicona
no has après res

i què pots aprendre amb aquest teu cervell minoritzat?
ets només un bell paradigma d'imbecil·litat
ets una sopa instantània que no té gust de res